El soroll de fora, el silenci de dins

Hi ha moments en què la vida s’omple de veus: opinions, consells, expectatives, pressions, pors. És soroll. I sovint és tan intens que acabem desconnectant-nos del que realment pensem, sentim o volem.

En aquest soroll, podem perdre la brúixola interna.

Fer silenci no és fàcil. Requereix parar, respirar i escoltar-nos més enllà del cap. No per trobar una resposta ràpida, sinó per recuperar el fil del que ens fa sentit.

A vegades, l'acompanyament terapèutic comença aquí: crear un espai on poder tornar a sentir la pròpia veu. Sense presses, sense judicis. Amb respecte, amb mirada.

Des d’aquí és possible prendre decisions que neixin d’un lloc més ple i serè.