El límit com a senyal, no com a fracàs

Quan un equip entra en crisi, sovint es viu com un error: alguna cosa no ha funcionat, algú ha fallat, ens hem desbordat. Però des de la mirada sistèmica, el límit no és un enemic, sinó una informació.

El límit ens diu que el sistema tal com funcionava ja no pot sostenir el moment actual. Pot ser un creixement sobtat, una etapa de canvi, una direcció difusa o relacions que s’han tensat en silenci.

En lloc de buscar culpables o solucions ràpides, val la pena aturar-se a escoltar el que està intentant mostrar aquest desequilibri. Què ja no funciona? Què necessita ser actualitzat? Què no s’està dient?

Acompanyar equips en moments de límit no és reparar res trencat: és fer visible allò que ja hi és i, des d’aquí, obrir possibilitats noves.

Els equips no fallen quan topen amb un límit. Fallen quan no s’hi aturen a escoltar-lo.