Quan el rol et pesa més que no pas et sosté

En molts equips hi ha rols que s’han anat formant amb el temps, sense que ningú els hagi escollit del tot. Algú que sempre resol, algú que sosté el bon clima, algú que calla però fa, algú que lidera encara que no li toqui. I així es van consolidant dinàmiques que acaben sent gairebé invisibles, però molt presents.

A vegades arriba un moment on el rol comença a pesar. Quan el que s’espera de tu ja no et representa, o et desgasta o quan allò que fas per defecte ja no és sostenible.

Acompanyar equips vol dir, també, fer visibles aquests rols. No per assenyalar ningú, sinó per obrir espai a la pregunta:

Aquest rol és assumit o imposat? Em fa créixer o em tanca? El puc revisar o m’hi he quedat atrapat?

Els equips creixen quan es donen permís per revisar aquestes estructures internes, quan poden repartir millor, escoltar millor, ajustar el que cadascú assumeix.

Els rols són útils quan sostenen. Però quan pesen massa, poden ser el símptoma que alguna cosa demana canvi.