Escoltar la veu de l'ansietat

L’ansietat no sempre arriba de cop. De vegades va pujant a poc a poc, en forma de tensió al cos, de pensaments que no s’aturen o d’una sensació que alguna cosa no va bé i alhora no sabem ben bé què.

Altres vegades sí, és directa i contundent: una opressió al pit, un nus a l’estómac, la sensació de perdre el control o de no poder més.

En qualsevol dels casos, l’ansietat no és l’enemic. Encara que sigui incòmoda i ens faci por, és una expressió d’alguna part de nosaltres que crida, que vol ser escoltada. No ens vol fer mal, ens vol protegir. Potser s’ha activat massa, o ha perdut la mesura

Quan acompanyo persones amb ansietat, no busquem fer-la desaparèixer com si fos un error, sinó entendre què ens vol mostrar, d’on neix, i com podem recuperar espais interns de seguretat i confiança a través de generar una aliança amb ella.

• De vegades és una emoció no expressada.

• Altres, una exigència que ens hem imposat.

• Un límit que no hem sabut posar.

• O una adaptació sostinguda massa temps.

Cada procés és únic. El camí no és ràpid ni màgic, però sovint hi ha un punt d’inflexió quan podem mirar l’ansietat no com un símptoma que cal eliminar, sinó com una veu que cal escoltar.

Si sents que l’ansietat et desborda o et bloqueja, potser és el moment de buscar un espai segur per començar a posar nom al que et passa.